Per mi comença el compte enrere, i per d'altres el compte enrere ja és història. Mhe passat moltes setmanes sense posar res de res i ara mha costat triar una foto perquè hi ha hagut barbacoes, excursions a la platja, festes d'aniversari, però tot això eren ocasions que es mereixen un monogràfic, i per tant intentaré portarme bé i anarles posant poc a poc (sense promeses!!!).
Però aquesta foto és una estampa que no es tornarà a repetir. El personatge de la meva dreta ja és a l'altra banda de l'Atlàntic de nou. Divendres va tocar esperar fins les 4 d la matinada el taxi que el duia a l'aeroport i ja està... un que és a casa. Sembla ser que aquesta vegada tindré prou sort i només hauré de dir-li adéu a ell, després seran els altres els k s acomiadin de mi. I així es London, així va ser Finlàndia i així són sempre aquestes experiències.
Who is gonna wait for us tday at 5pm in front of the school? Who will convince everybody to do something together before going home? Who will bring us to "ghost" concerts? Thanks Arthur, be sure I'll be "pronto" to travel as soon as I find the appropiate moment =) (and the money jeje)
Espero k tot vagi de conya per terres catalanes. Mooolts petons gent!!
Sona: Annie, let's not wait - Guillemots
1 comentari:
When I first saw this picture and text, I felt a very strong sadness, that would end in pain. I started to think about you, to think about the guys, the moments we've spent together, and would never spend again. But then, I realized that it would have to have an end, because life is just like this. You meet thousands of people that you'll eventually have to say goodbye. You were one of the saddiest goodbyes of my life, but when I look back again, instead of crying, I'll laugh and be grateful that I've met you.
Publica un comentari a l'entrada