Fa 3 anys que tinc la sensació de penjar sempre la mateixa foto. És el mateix racó, les mateixes persones, el mateix sillón... Però avui ha estat especial.
Avui me la mirava i veia taaantes coses en un sol cos. És veritat que aquests últims anys semblen no haver-te afectat. Podries haver-te'ls passat asseguda a la teva butaca i jo cada 9 de Març hauria vingut a disparar la càmera per presumir de besàvia. A tu ja no et veig cap arruga nova, per molt que et queixis de com et costa ara caminar. Però per nosaltres sí que han passat els anys...hem crescut, i fer-ho al costat d'una persona que ha viscut tant és un privilegi. Em sento afortunada. I per això avui hem presumit de tu fins i tot a la tele!!
Perquè 100 anys s'ho mereixen i TU t'ho mereixes!
Els que em coneixeu sabeu que tinc cert pànic a la vellesa, però aquestes frases de Lluís Llach avui em semblen del tot certes. Tenir una besàvia que celebra el centenari obre molts límits. Tenim temps. Només hem de trobar com i amb qui compartir-lo. Avui el matí era per tu iaiona =) Moltes felicitats!
Vell és tan bell,
Vell és tan bell
que s’obren els límits
del temps, de l’art, del cant, de mi, de tu, del món... la vida.
Lluís Llach
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada