Sant Joan, back to the beach!

Sant Joan a la platja!!!!
A la majoria us semblarà d'allò més normal i potser ja us cansa arribar a casa amb les butxaques plenes de sorra, però jo me'n moria de ganes! Després de passar l'última revetlla lluny del mar, va ser un gustazo tornar a veure com sortia el sol.
Terrassa, música, amics, festa, platja...=) Espero que, tot i ser molt molt curta, tots passéssiu una gran nit.

I bon estiu!

escapadeta a Do... Dour...Dourg.... Dourgne!

De nou excusa ideal per reactivar aquests raconets! I aquesta vegada retornant la seva funció als seus orígens: va de viatgets! Perquè Emma tu i jo quedar per quedar ja no, oi?? Si ens veiem al cap de 3 mesos que sigui marxant por ai! I vam escollir bé la destinació: DOURGNE! (t'ha costat dir-ho, però al final te n'has sortit! Sabia que una funcionària era capaç d'això i de més :P)
I qui ens esperava a la rotonda dels ciclistes gorditus?? En Joseeee! Gràcies mañico per haver-nos fet d'amfitrió, de guia i haver compartit amb nosaltres aquest finde de retrobament (ple de records, com no =)
Espero que tu t'ho hagis passat igual de bé que nosaltres i que els del poble no et mirin ara malament, com el raret que s'asseu al portal a les 12 de la nit, o el que té amigues que es depilen les celles al mig del carrer! Nosaltres a part del formatge, la cervesa i una miqueta del sol que queia a Toulouse ens emportem grans frases que afegirem al repertori i un somriure d'orella a orella!
Finde de carretera, relax, turisteo, festa (de la cual no hay fotos pk las pintas dentro de akellos calurosos locales no eran las mejores...y ya sabes que o salimos divinas o no se cuelgan jeje), solano, fondues, aire fresc, cafès descafeinats de sobre (el pobre noi encara està pensant què coi volia prendre l'Emma, però bien trabajado eh Jose!), dscoberta dels caprixillos d'en Jose (ja se li ha cascat una altra peça Emma.. no será culpa de la esponjita económica, no? o a ver si va a ser que tenías que haberle puesto las otras ruedas!), abres que no ceden, hijos que no querríamos tener, estudis logístics per dormir (amb molt bons resultats!) i gustines!! Quin gran invent això dels gustines!

Ahora espero verte pronto cariñico! I a tu també burrota! Una abraçadaaaaa als dos i un besito de buenas noches...

Felicitaaaaats iaiona! Ja ets centenària!

Fa 3 anys que tinc la sensació de penjar sempre la mateixa foto. És el mateix racó, les mateixes persones, el mateix sillón... Però avui ha estat especial.
Avui me la mirava i veia taaantes coses en un sol cos. És veritat que aquests últims anys semblen no haver-te afectat. Podries haver-te'ls passat asseguda a la teva butaca i jo cada 9 de Març hauria vingut a disparar la càmera per presumir de besàvia. A tu ja no et veig cap arruga nova, per molt que et queixis de com et costa ara caminar. Però per nosaltres sí que han passat els anys...hem crescut, i fer-ho al costat d'una persona que ha viscut tant és un privilegi. Em sento afortunada. I per això avui hem presumit de tu fins i tot a la tele!!
Perquè 100 anys s'ho mereixen i TU t'ho mereixes!

Els que em coneixeu sabeu que tinc cert pànic a la vellesa, però aquestes frases de Lluís Llach avui em semblen del tot certes. Tenir una besàvia que celebra el centenari obre molts límits. Tenim temps. Només hem de trobar com i amb qui compartir-lo. Avui el matí era per tu iaiona =) Moltes felicitats!

Vell és tan bell,
Vell és tan bell
que s’obren els límits
del temps, de l’art, del cant, de mi, de tu, del món... la vida.

Lluís Llach