A special night... Davant aquest escenari unes quantes personetes obríem ulls i orelles i disfrutàvem cada segon. Ens havíem apoderat de la jam session i allò era el nostre primer comiat. S'acabaven taaantes coses! Avui també escolto música, però estic sola. I les veus que canten no són les de les persones que m'han aguantat durant els últims dies... Moments com aquest ens feien posar els pèls de punta a TOTS i ens adonàvem que les paraules, rialles, llàgrimes i aplaudiments d'aquell moment eren més que això; eren de fet paraules rialles, llàgrimes i apaludiments que havíem recollit durant 4 mesos. MISSING EVERY SECOND WE SPENT TOGETHER....
Sona (dins el meu cap): Oh happy dayy!! (a capella, asseguts a terra.... la generació Erasmus '07-'08 de Jyväskylä en el més pur estat kumba)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada