Avui és per ells. Perquè s'ho mereixen. Perquè porten mesos demostrant-me que sempre són al meu costat (x tu també Sandreta, que no surts a la foto perquè la feina no et deixa ser mai als dinars =) i perquè avui, gràcies a ells, he aconseguit dormir tres hores.Suposo que només puc donar les gràcies i dir-los que ho sento si no sempre faig les coses com ells s'esperaven, però sóc així.
Avui no hi ha cançó. La pluja m'ha acompanyat fins ara i no he necessitat cap altra música. Probablement avui a la nit no sigui el millor moment per posar-me a escoltar cançons, així que avui només...Silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada