Una fotografia extranya per unes sensacions doblement extranyes. Com en les fotografies, a la vida no tot ni tothom és el que sembla.Per un últim diumenge abans de marxar que ha començat més solitari que mai, però que, malgrat la necessitat de reflexió i d'instants de soledat (que no sé si desitjo o odio) espero acabar omplint de moments que m'ajudin a arribar a l'últim dilluns.
Sona: Cold water - Damien Rice
P.D.: Sandreta, suposo k no tindrem problemes pels drets d'autor de la foto, no? Una foto que, per cert, m'encanta precisament per la seva "extranyesa". Gràcies per aquesta i per tota la resta =)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada