Sembla ser que ha arribat el moment... Suposo k molts pensareu "que exagerada", però escric akest fotolog amb llàgrimes als ulls. Llàgrimes k avui no són per ningú, però són per tothom i per tot. No són per ningú perquè no hem de dir adéu a cap de nosaltres, però en canvi és el final... I som nosaltres les que ens acomiadem d'una ciutat, d'una universitat, d'un edifici, de la cinquena planta, del nostre apartamentet i de l'oportunitat de viure més experiències com les d'aquests quatre mesos al costat de tota la gent que he conegut. han estat tantes coses que en aquest últim fotolog no sabia quina foto posar, perquè lamentablement no n'hi ha cap on aparegui tothom qui m'agradaria en la mateixa. Així que... evitant les fotos de grup en les que falta gent (intentaré fer un apanyo al blog) he optat per acabar (perquè suposo que serà l'última vegada que escrigui des d'aquí) de la mateixa manera que vaig començar aquesta aventurilla. Em despedia de Mataró amb un petó i crec que tots aquells amb els que he compartit aquest món de bojos i d'il·lusió se'n mereixen un altre. per això aquest va per ells, per tots vosaltres que heu sigut al meu costat i que heu format part del meu Erasmus. L'Erasmus s'acaba per mi, però l'emprempta que heu deixat no s'esborra. No acabaria mai de donar-vos les gràcies per tantes i tantes coses, però ho faré amb tants idiomes com pugui: gràcies, gracias, thank you, merci, obrigada, grazie, danke, eskerrik asko, kiitos, být závázán.-----------------------------------------------------
It seems that the moment arrives... You may say “how exaggerated you are”, but i’m writing this fotolog with tears in my eyes. The tears are not for any specific person today, but they are for everyone and everything. Theya re not for any specfic person ‘cause we don’t have to say goodbye to anyone of us, however that’s the end... We are the ones who are saying goodbye to a city, to a university, to a building, to the fifth floor, to our little apartment, and to the opportunity to live more experiences like the ones we have lived during this four months next to all the people we have known. there are too many things that I can’t choose a photo for this fotolog. Unfortunately there isn’t anyone where all the people I would like appear, so trying to avoid choosing group pictures where someone is missing (I will try to arrange something in the blog), I’ve decided to finish (‘cause I guess this will be the last I upload staying here) in the same way I started this adventure. I said goodbye to Mataró with a kiss and I think that all those with whom I have shared this world of crazy people and full of illusion deserve another one. That’s the reason why this one is for them; for all those who have been next to me and who have been part pf my Erasmus. The Erasmus is finishing for me, but the mark you have left can’t be erased. I will never finish saying Thank You for so many things, but I will do it in as many different languages I could: gràcies, gracias, thank you, merci, obrigada, grazie, danke, eskerrik asko, kiitos, být závázán (I hope I chose the right one in each case!).
My last sentence written in Jyväskylä is for all of you and I really wish it: SEE YOU SOON!
