diumenge, 16 de setembre del 2007

Gràcies (x les paraules en la distància i x les xerrades presents a la matinada)


Avui ha estat un dia tranquil després d'haver vist com sortia el sol mentre xerràvem a l'habitació. M'he despertat i la petarda de l'Emma encara s'ha quedat unes tres hores més dormint, així que he anat a buscar companyia a casa la Idoia (no sense abans haver-li deixat preparada una part del dinar a la dormilega!! perquè després es queixi de companya :P)

i la foto que veieu és de fa una estoneta. Aquest llac és molt aprop d'on vivim, queda just darrere els pisos i com es pot veure els colors de les fulles ja estan canviat. La tardor s'acosta i es comença a notar... Nosaltres ens anem preparant per les temperatues i per les poques hores de sol..., però encara hi pensant això el país ens va enamorant poc a poc (i això que gairebé no ens hem mogut d'aquí!).


Un diumenge en definitiva. Temps per pensar i adonar-me que, malgrat tot, sóc afortunada. Dedicat a tots aquells i aquelles als qui trobo a faltar i als que són aquí compartint tot això amb mi. Gràcies.


Sona: versió instrumental de "Noite e Luar" (BSO Manuale d'Amore)